La gestació de l'espai territorial que posteriorment s'acabaria coneixent com "Les Terres del Marquesat", comença l'any 1050 quan, Ramon Berenguer I el Vell, aconsegueix que el Rei Al-Muddafar de Lleida li lliuri els Castells de Camarasa i Cubells, a canvi de la seva ajuda en la guerra que tenia amb el seu germà, el rei àrab de Saragossa.

Al llarg dels segles, aquest domini del casal de Barcelona s'aniria eixamplant, amb la incorporació de diverses poblacions (Montgai, Pugis, Flix, Bensa, Privà, Santa Linya, tota la vall de Meià, etc.). En el segle XIV, Alfons III el Benigne annexà aquests territoris i creà el "Marquesat de Camarasa", que donà al seu fill Joan. Aquest fet afavorí una cohesió del territori, que a partir de llavors fou conegut com a "Terres del Marquesat" o "lo Marquesat". La posterior història del "Marquesat" és molt complexa, ja que passà per diverses mans (Paeria de Lleida, retorn a la corona, diverses famílies nobiliàries - Luna, Cobos -, etc.) amb les conseqüents alteracions en la seva extensió, fins a la seva extinció al s. XIX.