Dissabte 27 d'abril de 2024
Eren les 9h30, el temps estava ennuvolat, s’escapava algunes gotes mentre estàvem aparcats a l’entrada a Camarasa davant de la parada del bus on la nostra historiadora local Dolors Domingo ens esperava per començar el recorregut per la molta història i patrimoni que te el poble i tots el pobles que formen el municipi, però avui ens cenyirem a la població i el seu entorn més proper fent una petita introducció per saber què és Camarasa.
Camarasa és un municipi extens té una superfície de 157 Km2, s’ubica entre el Montsec (Lo Peladet 1.471 m d’altitud ) i la plana de Sant Llorenç de Montgai (a 236 m). El relleu muntanyós està marcat pel Montsec de Rúbies i Ares, les serres Marginals de Sant Mamet, Montroig, Sant Jordi, Sant Salvador, Monteró i Sant Cristòfol. La part sud del terme és plana formant part de la Depressió Central. El terme municipal està constituït per les poblacions de Sant Llorenç de Montgai, Camarasa, i les de l’antic municipi de Fontllonga, avui una entitat menor: La Maçana, Figuerola, Fontllonga, La Baronia de Sant Oïsme i L’Ametlla del Montsec.
Feta la introducció, vam començar la visita a l’església de Sant Miquel Vell. Allí la nostra historiadora va explicar la història d’aquesta església citant un document de 1058 que parla de la consagració de Sant Pere per part del bisbe d’Urgell, un document dubtós. L’església de Sant Miquel apareix per primera vegada en un document de 1164. L’església es pot datar de finals del segle XII i mitjans del XIII.
Al MNAC hi ha uns capitells procedents d’aquesta església. Al 2004 es va treure la terra de la teulada i va sortir un enllosat que es va recuperar i es va acabar de consolidar les ruïnes. Actualment s’hi celebra alguna boda civil i concerts de música.
Amb paraigües vam donar la volta per l’exterior i el recinte de l’absis i el frisso gaudint de les decoracions de les columnes que l’envolten.
Vam continuar caminat fins al dipòsit de l’aigua del poble pujant a la torre dels moros. Allí, per una escala metàl·lica de caragol, vam pujar fins dalt de tot on trobem un colomar datat del segle XIII. La torre és del segle XI , era del tipus de fortificacions que feia l’Arnau Mir de Tost. Actualment és l’única que queda en bon estat i va ser restaurada a principis del segle XXI.
Des d’aquest lloc i fora de la torre hi ha bones vistes del riu Segre. Sota el paraigües que aguantava un company, la nostra historiadora Dolors Domingo ens va explicar totes les civilitzacions que havien passat per la Cova dels Bous a Sant Llorenç (Paleolític), la del Tabac a Camarasa (Neolític) i la serra de Monteró (ibers, romans i musulmans) al pla entre Balaguer i Camarasa, que va des de l’època prehistòrica, romana, hispanovisigoda i musulmana.
Per fi vam anar a buscar els vehicles i vam aparcar al entorn de l’església parroquial de Sant Miquel. En aquest lloc n’existia una dedicada a Santa Maria del Pla al segle XIII. Al segle XVIII una donació pietosa per restaurar un dels altars d’aquesta es va aprofitar per fer una nova església, ja que la del castell tenia problemes estructurals i en calia una de mes gran. Segons diu Joan Valls sabem que la construcció va començar el 1725 i que l’arquitecte era de Linyola i es deia Santamaria. Les obres es van aturar fins que van rebre ajut econòmic del monestir de les Avellanes. Es va consagrar el 1737. És de planta de creu llatina amb una cúpula interior damunt del creuer, que a l’exterior és un cimbori octogonal, te les característiques de les esglésies del segle XVIII. Les cinc capelles laterals que van ser assignades a les principals famílies de Camarasa, que van decidir l’advocació, les van guarnir i sostenir; així mateix van construir les fosses sepulcrals familiars. L’altar lluïa un Sant Miquel de Lluis Bonifaç de 3,60 m d’alçària.
A l’entrar a mà esquerra en front hi ha una fornícula on hi ha ubicada la Mare de Deu del Pla.
Foto de Ramon I. Canyelles
El 1835 en plena guerra carlina Camarasa tenia pera la defensa una guarnició de 50 homes. El capitost carlí Borges el 31 de maig va incendiar les portes i va entrar a la vila.
Els isabelins van refugiar-se al campanar. Llavors Borges va fer cremar les portes i els que si havien aixoplugat es van rendir. Malgrat axó, es va afusellar l’alcalde Secanell i un tinent. La resta van ser deportats al pont, van ser degollats i lligats per l esquena van ser llençats al riu. Era la venjança per la mort de dos joves carlins de la localitat a mans de Secanell.
El campanar es va escapçar durant la guerra civil, l’any 1936, quan també es va incendiar l’església i cremar els altars. Fa poc que també si a fet una reparació de sanejament de la pedra arenis ca que envolta la coberta i un repàs a la teulada.
Al 1953 el pintor Josep Serrasanta va pintar els murals central i laterals amb uns frescos dedicats al Judici Final.
Per finalitzar vam sortir de l’església i vam fer una parada al cartell que parla de la vaga de la Canadenca. Aquí la Dolors Domingo ens va explicar molt bé que al local de vora el cartell on diu Salón Olimpia era la cabina del cine, és un local històric on es va fundar el Sindicat d’Obres que va ingressar al sindicat Únic de Construcció de la CNT.
Era el mes de novembre de 1918 i al febrer-març de 1919 es va dur a terme la vaga general que va aconseguir les 8 h de jornada de treball i l’embrió va ser a Camarasa.
Continuàrem cap a la plaça major on hi ha mes cartells on hi havia un sastre, cafès i lo Piló que era una carnisseria d’aquella època, també la presó i el forn comunal.
Per finalitzar la visita a la Plaça Major vam visitar Cal Figueres una de les cases més importants del poble on vam baixar al celler i vam veure una bota enorme i un trull doble amb la canellera i també amb un altre departament en un pla superior, unes piques quadrades de pedra on guardaven l’oli ja que aquesta família posseïa un molí d’oli a la Creu. Posats a fer una mica més d’història vam entrar al Café del Casiano on hi ha tot una col·lecció de fotos del temps de la construcció de la presa i també un quadre preciós de la Sínia o roda hidràulica que era per regar l’horta del poble. Segons ens va dir la Dolors Domingo era una roda aràbiga, al construir el pantà de Sant Llorenç va quedar afectada i al seu lloc hi ha una bomba elèctrica que eleva l’aigua a més altura on hi ha un dipòsit, tocant al pati de l’Escola Dos Rius el rec es diu de la Roda.
Per acabar vam passar pel portal principal que en temps pretèrits tancava el poble. Popularment es diu el Cobert del Gardenyes.
Aquí ens acomiadàrem de la nostra guia i historiadora local Dolors Domingo donant-li moltes gràcies i fins la propera que pot ser la Central de Camarasa, on hi ha una magnifica exposició sobre la història de la construcció de la Central Hidroelèctrica. Felicitem a la historiadora local per la gran labor que va fer, ja que ha estat comissària d’aquesta magnífica exposició.
Vam dinar a Can Pere i per cert que molt bé.
La propera sortida serà a Vallfogona de Riucorb on tindrem un gran expert i estudiós del famós Vicent Garcia (Rector de Vallfogona) També visitarem el balneari i ...
Fins el dissabte dia 25 de maig.
Francesc Gessé
Terres del Marquesat