Descobrim el municipi de Castellar de la Ribera

El passat dia 12 d’agost de 2025  vam fer la sortida cultural al municipi de Castellar de la Ribera, el punt de partida era la benzinera d’Artesa de Segre.

Puntualment a les 7h30 vam emprendre rumb fins al trencall de Ceuró on ens esperava en Josep Ma Casafont sobre les 8h15. Anàvem10 vehicles, fou una mica complicat ja que son pistes estretes, però de la seva mà vam emprendre la pujada a l’església parroquial de Sant Julià, juntament amb les restes del antic castell de Ceuró, que conserva alguns elements de la primitiva construcció romànica del segle XI amb l’abscís decorat amb arcuacions llombardes. A finals del segle XVI i principis del XVII un pintor local anomenat Josep Fretó, que fou popular a la contrada, pinta dos retaules segons explicació d’en Ramon Bernaus (catedràtic Emèrit del Institut d’Agramunt). Un es conserva al Museu Diocesà de Solsona i el major fou traslladat el 1880 al Santuari de Savila. Per cert, el dia 7 de gener és la festa major de Sant Julià, patró de la parròquia.

En Ramon Bernaus va comentar les reformes i modificacions com a expert de la història del art i també que al segle XIX, Pampe amb l’església de Santa Margarida, formà municipi amb Ceuró, els quals pertanyen actualment a Castellar de la Ribera.

Continuant fent ruta vam fer cap a la Necròpolis de Castellar de la Ribera (Ajuntament de Castellar de la Ribera), on la recerca arqueològica ha dut a la descoberta de tres necròpolis (cementiris) que pertanyen als últims períodes de la prehistòria de Catalunya: el Llor, Ceuro i Els Clots del Solà.

Nosaltres vam visitar El Llor i Ceuró que es situen al neolític mitjà, ara fa 5500 anys. Una època en que neix l’agricultura i la ramaderia i l’home comença a fer ceràmica, també es feien els enterraments en forats al terra, fent un enllosat anomenat cista o cambra.

A partir del calcolític, època més moderna, es van produir tombes més grans dites dolmens on hi cabia tota una família, estava en forma de túmul i tota la perifèria es deia el cromlec un exemple es el Dolmen de Clarà el qual vam visitar abans de esmorzar.

Ja eren les 9h30 quan vam arribar a l’església parroquial de Sant Andreu de Clarà, lloc on vam esmorzar a l’ombra d’uns arbres monumentals. En acabar vam prendre un cafè de termo. Ja eren les 10h30 quan en Josep Ma va avisar al senyor Josep Bosch Argeric de Casa Pinyana de Clarà, per tal que ens obrís la porta de l’església que vam visitar. El nostre guia expert, en Ramon Bernaus, ens va donar una bona lliçó d’aquest barroc extraordinari, ben cuidat i  que es va salvar de la crema de la Guerra Civil.

Vam continuar fins  arribar a una masia on baixàrem un bon desnivell, alguns caminant i altres amb vehicle fins al fons on hi ha una bassa amb una font que va per un barranc de poca alçada hi havia uns altres sepulcres anomenats Clots del Sola I i II i altres.  També vam veure un menhir.

Ja eren les 12h45 quan vam retornar al creuament de Ceuró on vam agafar la carretera de Solsona fins arribar a Castellar de la Ribera. Allí vam visitar el Museu Escola Rural, ubicada a Cal Sastre, una masia que va acollir l’escola rural del municipi entre 1926 i el 1974. El museu recull llibres, pissarres i pupitres d’època, així com plafons informatius amb la història del centre.

Nosaltres que tenim  quasi la meitat de la gent de la nostra associació que són mestres, van valorar molt bé aquest museu i van quedar sorpresos de la seva conservació.

Acte seguit vam visitar la Parròquia de Sant Pere de Castellar de la Ribera que a diferència de la de Sant Andreu de Clarà, aquesta no va tenir tanta sort i van cremar el retaule i l’actual és amb imatges d’escaiola de l’Escola d’Olot.

Anàvem una mica tard i vam comentar a la senyora Maria Claustre de Cal Xerol, que estava preparant la paella, que estaríem al local social a les tres menys quart, degut a la calor que fa i la majoria som grans solem fer-ho tot al matí i una vegada dinats fem una mica de sobretaula.

Ens va venir a saludar la alcaldessa del municipi de Castellar de la Ribera la senyora Maria Claustre Sunyer Cantons de Cal Serratalt de Clarà, que va dinar ella i el seu marit amb nosaltres. No vam tenir massa temps de parlar, ja que era dimarts dia laboral, tan ella com el seu marit treballen. Però si que vam intercanviar algunes paraules i vam prometre que col·laboraríem amb la revista El Bocamoll, una publicació que informa de coses del municipi de Castellar de la Ribera. Vam dir que intercanviaríem coses amb la revista del municipi de Vilanova de Meià dita Lo Pas Nou.

El municipi de Castellar de la Ribera esta compost de quatre parròquies: Sant Pere de Castellar de la Ribera, Sant Andreu de Clarà, Sant Julià de Ceuró i Santa Margarida de Pampa. Aquesta última no la vam visitar ja que és de difícil accés.

De part de tota la gent que formem part de l’Associació Cultural de les Terres del Marquesat, una salutació d’amistat per la gent del municipi de Castellar de la Ribera amb una menció molt especial per l’alcaldessa Maria Claustre Sunyer Cantons, Josep Ma Casafont Angrill, Josep Bosch Argeric. També una menció especial per la senyora  Maria Claustre de Cal Xerol.

A reveure i fins aviat.

Francesc Gessé Olives

Associació Cultural Terres del Marquesat