La recuperació d’un espai natural: l’Estany d’Ivars i Vila-Sana

Divendres 3 d'abril de 2026

Sempre dona bo fer una sortida a un espai natural recuperat com és l’Estany d’Ivars –Vila-Sana  i començant a Cal Sinén, centre d’interpretació del estany, que a la vegada fa d’oficina de turisme del entorn i més si estàs atès per un bon guia informador com és l’Eduard Ribes Salvia, qui ens va atendre i acompanyar durant el matí.

La sortida va ser des de la plaça de la Fondandana d’Agramunt on ens vam trobar amb la gent d’Agramunt, Artesa de Segre, Barcelona, Cubells i Vilanova de Meià i Camarasa. Sobre les nou i quart vam emprendre la ruta passant per la carretera que va des d’Agramunt a Preixens, a la rotonda vam agafar direcció Castellserà creuant pel mig de la població i anant fins a la nova rotonda que hi ha a la carretera de Balaguer a Tàrrega. És un lloc on hi ha molt trànsit, inaugurada fa poc temps, era un lloc molt perillós. Vam agafar direcció a Ivars d’Urgell i a l’entrar al poble a la rotonda  vam anar en direcció  Cal Sinén  i Vallverd, però primer vam passar per aquest poble  que pertany a Ivars i ens vam desviar a l’esquerra per una arboreda de plataners fins a trobar el creuament del antic i estret  Camí Vell de Lleida i  l’indicador de Cal Sinén a poca distància, amb un tros de camí de terra vam arribar a l’antiga Masia completament reconstruïda amb paret de tapia tal com són algunes cases del Pla d’Urgell.

En arribar en aquest lloc vam aparcar i ja ens esperava el nostre guia, entravem dins del local i poc a poc ens vam seure a la sala on hi ha el audiovisual on l’Eduard ens va dir de que ens donaria el rotllo a fe de deu que fou veritat, però va ser molt amè i distès.

Ens va fer saber que abans del Canal d’Urgell el lloc de l’estany era com una cubeta i amb uns patamolls com els que hi ha a Granollers de Segarra i el subsòl eren terres salobrenques que en èpoques de sequera casi s’assecaven. En aquell temps s’explotava la sal ja que era  molt important i d’aquí ve el nom de salari. Possiblement aquestes sals van ser explotades comercialment des del segle XV.

Amb la construcció del Canal d’Urgell (1861), amb la contribució de les aigües aportades pel riu Segre a la Plana d’Urgell, va créixer la cubeta, perquè amb les pèrdues dels  desguassos, dels recs  i aigües superficials i subterrànies va anar augmentant i fent un sol llac amb unes dimensions màximes d’uns 2.400 m de llargada per uns 800 m  d’amplada i una profunditat màxima de 3’8 m. En aquells temps va passar a ser el llac d’aigua dolça més gran de Catalunya. Aquesta transformació va causar una dulcificació de la llacuna inicial perdent el caràcter originari endorreic, desenvolupant una important franja de canyissar perimetral i augmentant el nombre de peixos i d’ocells presents.

Amb tots aquests canvis l’estany fou un pol d’atracció de la vida social i centre cultural i econòmic per els pobles del entorn. Es practicava la caça i la pesca, i tot plegat es va desplaçar gent de Lleida i Barcelona amb tren, per caçar i pescar amb abundància, tant ànecs i fotges com Anguiles, barbs, madrilles i crancs de riu. Era molt característic a Cal Aragonès la pesca de l’anguila. Als mercats interiors es venia la resta de peix encara que la reina era l’anguila que era un luxe. Cal Sinén era com un Hostal on també es feien bons àpats i l’anguila era la reina. També  hi havia celebracions com bodes i festes familiars, passejos amb barca de parelles de nuvis, era un luxe tenir un llac en un lloc que no hi ha rius.

Característiques de l’estany recuperat

L’aigua d’entrada prové dels canals d’Urgell a través de l’actual xarxa existent i correspon només a la que fins fa poc s’utilitzava per al reg de les finques que ocupaven l’estany. L’emplenament definitiu s’inicia durant el segon semestre del 2005 i es va preveure la seva finalització durant el 2008. Les característiques finals de l’estany recuperat són molt similars a les de l’antic: - 126 Ha de superfície - 2.150 m de longitud - 730 m d’amplada - 3,8 m de profunditat màxima - 1,9 m de profunditat mitjana - 2,5 Hm3 d’aigua - 5.800 m de perímetre.

Va continuar explicant la fauna i la flora  i tantes coses que ens passava el temps volant també ens va ensenyar un niu de l’ocell Teixidor amb protecció, sense i per conquerir a la femella el mascle intent fer el niu mes bonic. El va passar a la gent perquè poguéssim palpar la suavitat com si fos teixit de llana.

Vam sortir de la sala i vàrem veure part de la vivenda de Cal Sinén amb la cuina i fotografies a la paret de la família, de barques pescant i caçant. Al rebost hi ha un televisor gran on es veu un vídeo que dura deu minuts on surt a parlar de casa seva, la senyora Carme Greoles Coll, descendent de Cal Sinén. Aquesta senyora viu a Suïssa però  li va fer molta il·lusió de poder veure reconstruïda aquesta casa.

Els sis apartats més importants d’aquest centre son :

1º Punt d’Informació

2º Centre d’interpretació de l’Estany

3º Punt de venda de productes locals

4º Inici de rutes i visites guiades a l’Estany

5º Àrea de Picnic

6º Aparcament

Acte seguit vam baixar per una rampa en forma de caragol on hi ha explicacions Geològiques, fauna i Flora i també hi ha un petit museu amb una característica molt peculiar: una barca de ciment que era del antic estany, també un filat de pescar junt amb una fitora, què és una espècie de forquilla per pescar de 3 m altura, també hi ha estris de caça junt amb l’escopeta, cartutxos, la canana i desprès d’explicar això, per finalitzar ens va ensenyar un tros de paret de tapia, tal com es construeix. En aquest recinte al llarg de la paret hi ha una exposició de la història del Castell del Remei.

Vam sortir de l’edifici i vam baixar a donar un tomb per la vora del llac on vam veure tamarius, cards i ravenissa blanca, vam sentir cantar algun oriol i vam pujar amb un entarimar de fusta des d’on es divisaven les illes del centre de l’estany, continuant aquest sender tant agradable per fi vam arribar a una passera de fusta que comunica amb una caseta d’observació d’aus on l’atracció principal va ser veure d’aprop el cabussó emplomallat.

Retornàrem al centre pel mateix lloc de partida. I allí on ens va indicar l’Eduard, el nostre fotògraf oficial en Ramon Canyelles, home molt tranquil però eficient, a la tercera prova va sortir una foto de cine. Ens acomiadàrem del nostre guia i segons ens va dir un pardalet de l’estany li van donar la nota mes alta per la simpatia i bon comunicador.

Bé, gràcies a la tenacitat de la nostra gent avui tenim dos canals vitals: el Canal d’Urgell que agafa l’aigua a la Presa del Tossal (terme de Ponts) i el Subcanal o Canal Auxiliar  a la presa de Sant Llorenç de Montgai (terme de Camarasa) i també un espai lúdic que és l’Estany d’Ivars i Vila-Sana, el més gran amb longitud de Catalunya. La nostra il·lusió seria que ens agermanéssim la muntanya i el pla: en aquest cas l’Estany d ’Ivars i Vila-Sana i els llacs de Sant Llorenç, Camarasa, el Montsec i els pobles que l’envolten. De fet tot el que anomenem és espais naturals i de gran encant. L’aigua és la salvació, sense aigua no hi ha vida.

Vam dinar al Restaurant del Golf de Bellpuig, on ens van servir ràpid i bé. Prop de les cinc de la tarda vam passar de retorn pel centre de la població d’Ivars d’Urgell on visitàrem els murals de figures d’aus i altres que volten per l’estany i el seu entorn. Un projecte del veïns del poble que han cedit les façanes i parets de les cases per posar-hi aquests murals.

El poble d’Ivars d’Urgell s’ha convertit des de fa un parell d’anys en una enciclopèdia artística gegant per promoure les aus que habiten a Estany d’Ivars i Vila-Sana, l’estany amb mes superfície de Catalunya, que va ser recuperat l’any 2005. L’artista Swen Schmitz i l’Ajuntament d’Ivars han omplert les façanes del poble i de Vallverd de murals gegants amb les diferents aus “és una aposta per visibilitzar la natura, a través dels murals, representant les aus que tenim aquí“, explica l’artista. Tot va començar l’any 2019 quan Swen Schmitz, amb una trajectòria de muralista, va tornar a viure al poble on va créixer, Ivars d’Urgell i aturat amb la bicicleta davant d’una façana molt gran observava com les orenetes volaven amunt i avall per dur menjar als nius “Em va fascinar“. En total hi ha 32 murals a Ivars i 2 a Vallverd, un número que creixerà als propers anys.

Francesc Gessé, equip de Terres del Marquesat i Eduard Ribes Salvia (guia turístic i informador).