Era divendres dia 22 d’agost, el dia que vam decidir fer la cloenda de les rutes d’estiu.
La sortida va ser de diferents llocs i el punt de trobada va ser a la bàscula municipal del poble de Montclar a les 8h45, vam aparcar al entorn del castell i vam esmorzar de picnic als baixos de l’ajuntament, on la senyora Dolors Vall ens va rebre amb la porta oberta i junt amb un altra senyora amiga ens va indicar on hi havia cadires. Ens vam poder assentar a les taules i una vegada esmorzats vam prendre un cafè del termo que portàvem. Acte seguit els que van voler quedar-se van poder gaudir d’una exposició que hi havia al primer pis amb fotos de la vida local i els altres vam agafar els vehicles i vam anar a veure llocs i coses del Canal d’Urgell.
Per començar vam veure restes del que havia estat el Presidi de Montclar, del qual en queda només una paret i al voltant uns guixos procedents del desmunt dels forats verticals que feien, per on baixaven els presoners de dos en dos encadenats pels peus. Continuàrem i els més agosarats van pujar a la torreta situada a dalt d’un turó, que és el punt entremig entre la boca nord i sud del túnel de Montclar. Al baixar vam agafar els vehicles i vam continuar amb un fort descens fins a la boca sud del túnel, aparcant allí a uns 50 m i caminant una mica vam poder gaudir de la vista de la sortida de l’aigua per la boca sud i un tram de canal encaixonat i que fa respecte ja que és vertical i té una alçada d’uns 30 m i fa respecte.
Sobre les 11h retornàvem a Montclar i com que teníem temps, en Ramon Bernaus ens va poder fer una bona explicació de l’església parroquial dedicada a Sant Jaume. Construïda al segle XVII és d’estil barroc. L’edifici és de pedra, té un altar major i sis altars laterals.
Una particularitat que la fa única són els dos cors, que a diferencia de totes les esglésies en que es col·loquen un a cada costat, aquests estan col·locats un sobre l’altre. El cor de dalt sols és accessible des del castell, permetia que els senyors del castell seguissin la missa sense barrejar-se amb les classes baixes. Actualment s’hi segueix oficiant missa tots els diumenges, moment en que es pot visitar l’interior.
A les 12h del migdia el guia va obrir les portes del castell i apa tots cap dins i una cosa que no hem dit al principi és que érem família nombrosa, en total 34 persones superant el record que teníem anterior a la pandèmia de la Covid.
Dins del castell vam visitar totes les dependencies: la biblioteca, el menjador, la cuina, les habitacions i sales d’estar junt amb els banys i una terrassa. Vam baixar al celler on hi havia algunes botes i desprès l’acte final va ser al vestíbul on ens vam fer la foto de grup a les escales d’accés a la primera planta.
Sobre les 13h15 vam emprendre carretera fins a Artesa de Segre on vam fer el dinar de cloenda al Bar Restaurant la Bicicleta: un àpat extra acomiadant l’estiu. A les postres varem fer un brindis amb cava i acte seguit en Ramon I. Canyelles va visionar i comentar uns vídeos breus del treball de les Campanes d’Obús pel qual li van atorgar El Premi Pica d'Estats XV. Aquest premi va adreçat als professionals de la informació i la comunicació que han publicat o emès treballs periodístics en qualsevol gènere, un premi atorgat per la Diputació de Lleida junt amb l’oficina de turisme.
Seguidament en Josep Roqué va passar un audiovisual de les fotos més importants de totes les excursions del estiu amb el seu estil propi que el caracteritza i continuant amb els actes d’aquest dia especial en nom del Equip de Terres del Marquesat vam entregar dos diplomes, un per cada parella a Joan Pellicer i Maria Vidal i a Josep Ma Coma i Mercè Redon per la seva fidelitat amb la nostra associació.
Sobre les 17h30 vam donar per finalitzada la vetllada donant les gracies a tothom, ja que el protagonista de tot és la nostra gent que ens dona suport i ens segueix.
Fins al dissabte dia 2 de setembre que farem l’última sortida d’aquest any i serà al Castell de Castellar (Aguilar de Segarra), comarca del Bages.
Francesc Gessé Equip de Terres del Marquesat