La Sentiu, últim poble per on passa el riu Sió: continuant fins al aiguabarreig amb el riu Segre

El divendres Sant dia 18 de març de 2025 ens retrobàrem al poble de la Sentiu de Sió al entrar passat el pont sobre el riu Sió a unes taules de fusta amb bancs sota una marquesina. En aquest lloc ens hi vam reunir 27 persones vingudes la majoria d’Agramunt, Artesa de Segre, Camarasa, Barcelona, Vilanova de Meià, Tornabous i Preixens; feia goig veure tant personal amb un poble tranquil com és la Sentiu.

Desprès d’esmorzar vam anar al Restaurant El Cau de Ponent on  la nostra gent va anar al servei i desprès de prendre els cafès i alguna cosa més. Ja ens esperava l’alcalde Josep Torres i la regidora que ens van acompanyar durant tota l’excursió, que va començar pujant per una escala que du l’escut del poble, el qual té forma de serp  i a fe de Deu que si no hi ha tantes escales com dies te l’any no se n’allunya massa, però ja que havíem esmorzat va anar de conya per fer la digestió.

Per fi va venir un lloc amb un mirador on es veu una vista espectacular de la carretera de la Seu d’Urgell on va sortir el tema de la Guerra Civil: la Sentiu estava en plena línia de foc, estava afectada de ple, situada entre el Murinyol i el Merengue llocs on hi va haver una lluita acarnissada amb moltes baixes per els dos bàndols. L’alcalde va explicar que el poble havia estat declarat zona devastada, ja que es veuen molt bé les cases construïdes de nou als anys quaranta del segle passat. Continuàrem pujant un petit tram d’escales, que passa per sota un portal que dona en front de l’Església de Sant Miquel. Abans d’entrar el nostre historiador Ramon Bernaus va explicar que  aquesta església havia estat una casa ja que es veu un afeixi’t on hi ha el campanar i una finestra gòtica, possiblement restes del castell.

Vam entrar a l’església i la regidora va explicar alguns fets i coses d’aquest lloc, amb col·laboració de l’alcalde Josep Torres i en Ramon Bernaus.

A la sortida vam baixar fins un lloc on es veu un tall a la muntanya que separa l’ermita de la Mare de Deu de la Guardiola del poble. Aquí es veuen unes capes espectaculars de guix, aparentment sembla un fenomen natural però no, ja que en època que feien projectes per la construcció del Canal Auxiliar d’Urgell en un principi havia de passar per aquest lloc però el projecte no va prosperar i ara passa uns 3 km més avall de la Sentiu. Aquí el nostre company Josep Roqué, expert en geologia, ens va explicar una lliçó pràctica i entenedora d’aquestes capes de guixos de la zona.

Cap a les 12h30 ens acomiadarem de l’alcalde  i la regidora, donant les gracies per la seva atenció i col·laboració dessinteressada.

Vam agafar els vehicles posant rumb direcció a l’aiguabarreig just passat el pont de ferro sobre els riu Sió a la carretera de Balaguer a Camarasa vam desviar a mà esquerra i a uns 200 metres vam aparcar els vehicles vora el canal de Balaguer. Es tracta d’un canal desconegut per la gent llunyana a nosaltres; alguns creien que era el Canal Auxiliar i jo vaig explicar que està a uns 300 metres més amunt del desviament del pont de ferro, el qual porta uns 10 metres cúbics. El que estàvem visitant nosaltres esta ple i portava 55 metres cúbics; aquest canal baixa d’una presa que hi ha més avall de la de Sant Llorenç que en diuen el Partidor i d’allí surten dos sèquies: una es diu del Comte i l’altra del Cup la primera porta 600 litres i la segona 2000 litres; ambdues passen per Balaguer. Tornant al Canal de Balaguer, aquest caudal és el màxim i alimenta tres centrals anomenades Balaguer, Térmens i Lleida i amb aquest fan uns 30.000 KW. L’última central desaigua al riu Segre a la presa de Lleida.

Vaig explicar això des d’una plataforma on passa el canal, per sota del qual es va fer un viaducte on passa el riu Sió i d’aquí fins l’aiguabarreig hi ha uns 500 metres. Ara porta una mica més de caudal que dies enrere.

Ja en el tram final de l’excursió vam agafar els vehicles durant 1 km aparcant tocant a l’ aiguabarreig, quasi no es veia ja que el Segre portava tant caudal que tallava el pas al Sió. Vam fer un tram del passeig que va des d’aquest lloc on érem fins al pont de Sant Miquel i ja era tard però vam recórrer mig camí i vam veure 5 ànecs,  4 mascles i 1 femella que era color marró, els mascles són de coll verd, una llúdriga un bernat pescaire i un corb marí. Amb el caudal del riu amb mes baix, és un espectacle aquest tram de riu on hi ha infinitat d’espècies animals tant als arbres com a les petites illes que es formen al mig del riu on afloren pedres grosses on es paren tota classe d’ocells.

Vam començar a seguir el camí que feia el riu Sió un estiu per Gàver, un lloc prop de la Panadella, on recordo que vam esmorzar a la font on neix i vam portar els porrons amb vi de Batea i les magdalenes de poma i cafè a xorro. Aquell dia no vam caminar massa però vam visitar el poble i el veí que es diu Estaràs  i vam dinar a Sant Ramon i vam donar un tomb per la Manresana, són dos pobles pràcticament junts. Si no em falla la memòria portem sis anys recorrent el riu Sió, des del naixement fins al aiguabarreig que ara o em acabat de fer son 77 km on em trobat peixeres, molins, aqüeductes com el pont  de ferro d’Agramunt i aquest per on passa el canal de Balaguer.

Cap a les 14h15 posàvem fi a l’excursió, alguns van anar a dinar a casa o per lliure i els 19 restants vam pujar per la carretera de la ribera fins a Butsènit on vam dinar a Cal Fusté. Després d’un bon àpat i sobretaula vam anar a veure les pintures de l’església de la Assumpció i ens vam fer una foto de grup.

Us esperem a la propera excursió: el dia 7 de juny a Pont de Suert una ruta molt recomanable on veurem coses molt maques de la capital de l’Alta Ribagorça, algunes seran exclusives.

Francesc Gessé

Terres del Marquesat